Bio

Xavier Vilajoana i Eduardo (Barcelona, 2 de gener de 1973; soci FCB 34.316) és un ex-futbolista i empresari català. Actualment és membre de la Junta Directiva del FC Barcelona, presidida per Josep M. Bartomeu des del juliol del 2015.

Fill de Lluís Vilajoana i Rovira (1942-2016) empresari català i ex-directiu del FC Barcelona durant la presidència de Josep Lluís Núñez (1978-2000) i de Mª Antònia Eduardo i Cardona (1944) psicòloga. Està casat i té tres fills: Theo (2011), Chloe (2013) i Luca (2016).

Nascut al barri de Sarrià-Sant Gervasi, té una germana (Ester-1968-) i un germà (David – 1969). Des de ben petit va mostrar molta facilitat per la pràctica esportiva en general, fent classes de tenis i natació, per finalment centrar-se en la pràctica del futbol. Diuen que de ben petit es llevava a les 6:30h del matí per arribar ben d’hora a l’escola i poder practicar el seu esport predilecte: el futbol. A l’escola Sant Gregori de Barcelona

Recorregut com a jugador de futbol

Vilajoana va començar a jugar a futbol sala a la seva escola, el Sant Gregori de Barcelona fins als 14 anys. Després va fer el salt al futbol 11 als Escolapis de Sarrià. Als 16 anys va fitxar pel juvenil sub-19 de la Damm on va jugar a la màxima categoria del futbol juvenil estatal dues temporades (1989-1991)

  • Xavier Vilajoana, com a jugador del FC Barcelona Sub-19 (1991-92)

En l’últim any de juvenil va fitxar pel FC Barcelona, de la Divisió d’Honor Sub-19 (1991-92).Els dos següents anys va formar part de la plantilla del desaparegut Barça C (1992-1994). Posteriorment, jugaria professionalment a Segona Divisió B: primer al C.E.L’Hospitalet 2 temporades (1994-1996) i després a l’U.E. Gramenet (1996-1997).

Malgrat tenir propostes per jugar a diversos clubs europeus de Bèlgica i Suïssa, l’estiu del 1997 Vilajoana fitxa pel primer equip de la secció de futbol Sala del FC BARCELONA, que en aquell moment (temporada 1997-98) competia a la Divisió d’Honor nacional. Va formar part de la plantilla del primer equip de la secció durant 4 temporades ( 1997-2001), de la qual en va arribar a ser el capità. L’estiu del 1998 fou convocat per jugar el Mundial de Braga amb la selecció Espanyola Universitaria, caient als quarts de final contra Ucraïna als penals.

L’any 2001 es retira de l’esport professional i juga algunes temporades al futbol territorial català (CF La Llacuna – temp. 2001-02, Penya Blaugrana Sant Cugat 2002-03 i 03-04 -, CF Mediona, Sant Ignasi de Sarrià amb el seu germà David Vilajoana (actual entrenador del CE Europa de 3a divisió grup V) com a entrenador. La temporada 08-09 es retira definitivament per dedicar-se plenament al món empresarial.

Educació i carrera al món de l’empresa

Xavier Vilajoana i Eduardo estudia la seva primera carrera a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Entre el 1992 i el 2000 es llicencia en Enginyeria Industrial especialitat Mecànica d’estructures i fa el Màster de Project Manager en Edificació i Urbanisme (2000-2002). Aquell mateix any 2002 inicia la Diplomatura en Ciències Empresarials i econòmiques per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) fins adquirir-la al 2004.  

Paral.lelament als estudis, treballa a diferents empreses de construcció: d’ajudant de Cap d’Obra a FCC Construcción (1999-2001), com a Gestor d’Edificació a PROCAM S.A.(2001-2003) i finalment com a Gerent de Catalunya i Balears i Delegat de Barcelona a l’empresa Sacyr Vallehermoso. Al 2004 es posa al capdavant de l’empresa familiar, el Grup Eurocontruc i comença els estudis a distància d’una nova llicenciatura: Administració i Direcció d’Empreses (ADE), a la UOC, on es llicencia el 2006. En acabar, inicia la Llicenciatura en Humanitats, també a la UOC, completant la seva formació tècnica amb una vessant més humanista, amb l’objectiu d’adquirir una visió diferent sobre la seva àrea de treball. Es llicencia l’any 2011. 

El 2011 inicia l’expansió internacional del Grup i obre la filial Euroconstruc  Brasil, al 2013 Euroconstruc Colombia i al 2014 Euroconstruc Maroc SARL, a Casablanca. Per aquest motiu, Vilajoana actualitza la seva formació a IESE Business School – University of Navarra cursant-hi el PDG, Business Administration, Management Operations i l’any següent una especialització en Direcció d’Empreses immobiliàries, Real Estate Development al mateix IESE. Sempre tenint com a lloc de residència Barcelona, inicia la carrera d’Enginyeria Informàtica a la UOC el 2014. Actualment combina els estudis amb la seva feina empresarial i és Vicepresident de l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE) i membre de la Junta Directiva del FC Barcelona responsable del Futbol Formatiu i de La Masia 360.

A més, també dóna classes sobre gestió de societats en el sector immobiliari.

Recorregut a la directiva del FC Barcelona

D’ell en diuen que és “barcelonista de soca- arrel” i “el directivo que más balón ha tocado”. La veritat és que la seva etapa dintre del Club blaugrana comença al 2003. Quan, durant el mandat de Joan Laporta, li encarreguen – juntament amb Miquel Sambola- portar la secció de futbol sala a un grau més professional. 

Va dimitir del seu càrrec com a membre de la Comissió Esportiva al 2006 i no va ser fins al 2010 que tornaria a ser responsable del FC Barcelona Futbol Sala, sota el mandat de Sandro Rosell.

Al 2015 adquireix el lloc de Responsable de Futbol formatiu a la Junta Directiva, presidida per Josep M. Bartomeu. D’ell depèn el futbol base i la Masia 360.

Declaracions

  • Sobre els alts càrrecs: “Jo sóc dels qui no crec que ningú pot eternitzar-se en el càrrec”.
  • Sobre l’aposta pels jugadors de la cantera del Barça: “en els últims anys havíem perdut referents i el soci del Barça els necessita. S’està fent una bona feina al primer equip, també al filial i a la base. Això ens ha de donar fruits al projecte”.
  • Sobre l’ABJ : “l’Associació d’exjugadors és una bona fórmula per donar continuïtat al futbolista. Em consta que està creixent i que batega amb força. És una bona manera de mantenir lligams”.
  • Sobre la figura del futbolista professional : “Són exemples pels nanos, en tots els sentits, i han de comportar-se com a tal”.
  • Sobre la Masia: “La Masia funciona, si bé el repte és millorar. Tot a la vida és millorable i aquest és el meu objetiu.”

Referències